EL MONISME

Els monistes neguen que existeixin dos àmbits del real que en l'ésser humà equivalguin a cos i ànima. Els materialistes creuen que tot es redueix a connexions neuronals del cervell, un òrgan igual que els altres, i que no existeix més realitat que la física.

El monisme considera l'home com un ésser unitari, format per una única realitat i substància. En general, és la reducció de les coses a una unitat, i això pot succeir en l’ordre ontològic i en l’ordre epistemològic.

Ontològic: El terme va aparèixer cap al segle XVII i va entrar en el vocabulari filosòfic per obra del filòsof racionalista alemany Christian Wolff. Encara que pugui confondre's a vegades amb la metafísica l'ontologia  pot definir-se com l'estudi de les concepcions de la realitat. 

Epistemològic: Etimològicament significa «estudi del coneixement», o «estudi de la ciència», i pot entendre’s com la branca de la filosofia que estudia els problemes del coneixement.