Homo erectus

ANATOMIA

L'Homo erectus és el descendent de l'Homo ergaster. Els Homo erectus fou una espècie amb una capacitat cranial bastant elevada (entre 850 i 1000 cc). 

L'Homo erectus no tenia la mandíbula sobresortida, cosa que el diferència dels seus avantpassats. La cara tenia una forma curta i ample, el que assenyala que tenia molta similitud amb l'aspecte dels simis actuals. Les dents de l'Homo erectus eren més grans que les del seu avantpassat degut a que aquest ja tenia una dieta amb una ingesta de carn major a l'Homo ergaster.

Tenien els ulls molt grans i una estatura bastant considerable. Com els seus avantpassats, la seva complexió física era forta i robusta. 

CANVIS FUNCIONALS I DEL COMPORTAMENT

Van sorgir a l'Àfrica per es van desplaçar cap a l'Àsia central i a l'oriental (a les sabanes i els boscos).

Els homo erectus foren els primers en dur a termes viatges intercontinentals.

Com a esdeveniment important, l’ Homo erectus va fabricar eines de pedra, va fer les primeres vivendes, objectes de fusta i el primer recipient de fusta. 

Fabricaven els seus acampaments i practicaven la recol·lecció i la caça. Usaven vestits i eren capaços de comunicar-se.

A més d'això  els últims Homo erectus van descobrir com controlar el foc, fet que fou un avenç cultural molt gran.

L'ésser humà

L' Homo sapiens és l'única espècie supervivent del gènere Homo. L' Homo sapiens va sorgir a l'Àfrica fa uns 150.000 anys. 

ANATOMIA

Aquesta espècie té unes faccions més suaus  No té la cavitat supraorbital marcada. És la única espècie que presenta un front diferenciat i una barbeta. La mandíbula es va recol·locar més cap enrere, per tant, l' Homo sapiens té aquesta part menys sobresortida que la resta d'espècies.

L' Homo sapiens té una musculatura menys desenvolupada que el neandertal. També té els braços lleugerament més curts que les cames, signe que l'estructura corporal ha canviat ja que aquesta espècie té un desplaçament bípede total.

L'ÉSSER HUMÀ

Els éssers humans som mamífers. El nostre període de gestació dura  9 mesos i en el moment en que naixem, el fet de ser mamífers ens dona una infància que recordem quan som adults.

El nostre tipus de desplaçament és el bipedisme el que ens proporciona una columna vertebral recta que provoca que el nostre tronc estigui erecte. A més, dóna llibertat a les mans per poder agafar objectes.

El que caracteritza principalment als humans és la tècnica, poder disposar d'eines provinents de la natura per arribar a una finalitat (tallar la carn, caçar un conill o pescar un peix).

Les primeres eines com els ganivets rudimentaris van sorgir amb l' Homo habilis, però l'Homo sapiens va perfeccionar aquestes eines i va introduir noves les quals podem dividir en quatre etapes.

• Aparició de l'art, l'art corporal, els instruments musicals i la decoració s'objectes.
• Creació de les agulles de cosir, ganivets més petits i afilats.
• Ganivets de fulla molt, molt fina anomenada "fulla de llorer"
• Enterraments més complexos, fulles de pedra per inserir als mànecs.

El fet de fer servir les eines i per tant, les mans, provoca una major utilització del cervell i un augment d’aquest. Això es deu a que, en el moment en que es fan servir les mans, al cervell es creen més connexions entre les neurones i les diferents àrees d’aquest i aquestes unions provoquen una major curiositat per fer servir les mans, donant lloc a una cadena tancada i per tant, un altre característica dels humans és un cervell molt desenvolupat intel·lectualment.



Tot i que el cervell de l'Homo sapiens a no ser tan gran com el cervell del neandertal, el cervell de l’Homo sapiens és més eficient i aquest fa servir més regió del seu cervell.

Els éssers humans tenim consciència del pas del temps, cosa que ens fa ser diferents de la resta d’éssers vius ja que, tenir noció del temps por fer que un humà sigui cruel, per exemple. En canvi, la resta d’animals actuen només pels estímuls i no pel passat. Això dona lloc a que l'ésser humà tingui sentiments.

Altres característiques com els enterraments, els rituals, la construcció de cabanyes, el llenguatge, les relacions entre els membres d’un mateix grup i l’aprenentatge són fets culturals, que altres grups també tenen però que l’ésser humà aplica conjuntament.

Per tant, l'ésser humà és un ésser viu molt complex 

Homínids catalans

PAU I JORDI

En Pau i en Jordi foren dos homínids catalans els quals han ajudat molt a entendre millor l'evolució dels homínids fins arribar als humans, ja que van crear un nou espai a l'evolució, i espai que estava buit i s'havia d'omplir per trobar una relació en l'evolució..

Les restes trobades foren les del crani del Pau, un fragment de maxil·lar  la ròtula, el que semblava ser un fragment de fèmur, mitja clavícula i fragments de les costelles. Gràcies a aquestes troballes van poder saber com es penjaven dels arbres amb les mans.

Les falanges de les mans fan pensar que tant el Pau com el Jordi poden haver tingut un lloc a l'evolució dels humans. Les falanges eren més grans que les dels peus, de la mateixa manera que passa als simis que es pengen de les branques, com als orangutans i a diferència dels micos quadrúpedes.

A més, gràcies a la troballa d'una mà del Jordi, se sap que no només tenia una postura erecta per grimpar pels troncs dels arbres verticalment, sinó que també tenia facilitat gràcies a les seves mans per mantenir-se en suspensió a través de les branques, com fan actualment els orangutans.

Neandertal

El Neandertal fou una espècie que va conviure juntament amb l’ Homo Sapiens però que va extingir-se sense donar lloc a una nova espècie.   

ANATOMIA

Tenia una estructura corporal més robusta que l’ Homo Sapiens i una major musculatura. Tenien un nas molt gran que els servia per escalfar l’aire que inspiraven quan feia molt fred i també els servia per controlar la seva temperatura corporal per tal de disminuir la temperatura corporal en cas de que aquesta fos molt elevada.

CANVIS FUNCIONALS I DEL COMPORTAMENT

Tenien mascotes, cosa que indica que era un grup molt social. Com a mascotes animals bastant inusuals pel clima fred on vivien com els rinoceronts llanuts, els lleons o les hienes.

L' Homo neanderthalensis tenia un gran control de les eines i les feien servir per crear “abrics” amb la pell dels animals. Això fa pensar que a la seva alimentació la carn tenia un gran pes. Aquest grup a més d’eines també fabricaven arracades, collarets i cabanyes.

El Neandertal també tenia control del foc i tenien alguns símbols de creences com les tombes o els fòssils d’animals marítims.

Probablement, aquest grup tenia un llenguatge propi molt semblant al nostre tot i que no podien pronunciar totes les vocals.

Homo antecessor

ANATOMIA

La morfologia de l’homo antecessor era molt evolucionada. La seva capacitat craneal era elevada (més de 1.000cc).

La seva cara presentava unes característiques molt diferents a les dels seus antecessors; l’homo antecessor va patir una reestructuració total del crani, la mandíbula va esdevenir més estreta i les dents més petites. A més, la cavitat supraorbital era més lleu.

CANVIS FUNCIONALS I DELS COMPORTAMENT

Les restes trobades de l’homo antecessor a Espanya, mostren restes de canibalisme als seus ossos, el que mostra que el grup, quan un individu moria, practicava el canibalisme.

Homo ergaster

ANATOMIA

El canvi anatòmic més significatiu fou l'augment de la seva capacitat cranial, la qual era d'entre 800 i 950cc, molt més gran que la del seu antecessor.

CANVIS FUNCIONALS I DELS COMPORTAMENT

Tenien un entorn social més protector i familiar. D’aquesta manera, degut a una major complexitat entre les seves relacions i una alimentació variada, el cervell també va augmentar el seu tamany.

Van crear una nova forma de tallar la pedra, l’Achellense que consistia en tallar i polir les pedres per ambdues bandes, deixant la pedra molt fina i tallant, donant lloc a eines bastant semblants a les destrals actuals, tot i que eres pedres més primes. 

Homo habilis

L’ homo habilis és el primer representant del gènere homo.

ANATOMIA

Les seves característiques físiques eren molt semblants a les dels australopithecus tot i l’homo habilis era lleugerament més petit i tenia una capacitat cranial molt semblant a la dels australopithecus.

Tenien unes dents més petites i eren més alts que els seus antecessors. Tot i que presentaven un aspecte bastant semblant als Homo Sapiens, encara tenien els braços més llargs que les cames, aspecte característic dels simis. El fèmur més ample i la pelvis lleugerament més estreta van facilitar la marxa bípeda i per tant, va fomentar el desplaçament d’aquest grup d’homos.

CANVIS FUNCIONALS I DEL COMPORTAMENT

L’homo habilis rep el seu nom perquè fou el primer individu en fabricar eines de pedra tallada com ganivets i altres eines tallants. La introducció de les eines suposà un gran canvi en l’alimentació ja que a partir d’aquest moment era més fàcil defensar-se dels depredadors, tallar la carn, la pell, etc.

Per tant, l’homo habilis utilitzava les seves mans per agafar menjar i objectes i no per grimpar pels arbres. Això va provocar que els ossos de les mans derivessin a una forma més estreta i els dits més llargs.

Australopithecus robustus

ANATOMIA

L’australopithecus robustos eren més corpulents i més forts que la resta d’australopithecus, amb el que podien defensar-se millor dels atacs; a més a més, la seva mandíbula era més poderosa, i l'esmalt de la seva dentició més gruixut, pel que podien subsistir amb els aliments més carregosos de la praderia (llavors, arrels, escorces, insectes, petits animalons i carronya).

Tot i tenir unes característiques que els feien més “forts” van acabar extingint-se, potser per l’aparició d’uns nous individus al seu territori, per una sobreexplotació dels recursos o un canvi al clima del territori on es trobaven.

El seu cervell era major que el de l’australopithecus africanus, però no se sap com era en proporció al seu cos.

CANVIS FUNCIONALS I DEL COMPORTAMENT

Feien servir ossos per excavar i altres activitats d'aquest tipus, per tant, ja feien servir eines molt rudimentàries.

En quant al seu desplaçament, feien servir la marxa bípeda com la resta dels australopithecus i pujaven als arbres per obtenir els aliments.

Australopithecus africanus

ANATOMIA

L'australopitec africanus té un crani més rodó que l’ Australopithecus afarensis.

Eren bípedes però amb els braços més llargs que les cames. No tenien la mandíbula molt sobresortida de la cara. Això és una diferència respecte l’australopithecus afarensis el qual la tenia més sobresortida.

La capacitat cerebral d'un adult era al voltat d'uns 600 cc, per tant, lleugerament major a la dels australopithecus anteriors.

CANVIS FUNCIONALS I DEL COMPORTAMENT

L'australopithecus africanus fou el predecessor de l'homo habilis, això mostra que l'autralopithecus africanus feia servir ossos per defensar-se i tenien un major control de les seves mans per activitats diferents a grimpar pels arbres. Això va unir més els grups d'individus ja que va augmentar el proteccionisme dels individus menors i les femelles pels mascles. 

Australopithecus afarensis

ANATOMIA

L’australopithecus afarensis era una mica més alt que l’australopithecus anamensis, però era més baix que l’espècie humana. La seva complexió física era lleugerament més dèbil que la de l’australopithecus anamensis

Tenia una mandíbula encara prominent, robusta, amb forma de musell (més semblança als simis que a l’home). La seva dentadura tenia les dents més petites que el seu antecessor i col·locades verticalment. Això proporciona a les dents del australopitecs robustos una gran similitud amb la humana.

La seva capacitat cranial era menor a 600cc, també era baixa comparativament amb l’Homo Sapiens però en relació al seu cos era més gran que la dels simis actuals.

CANVIS FUNCIONALS I DEL COMPORTAMENT

Tenia unes mans fines i llargues que mostraven una independència major als arbres que els seus antecessors, ja que només pujaven per trobar aliments i fulles.

L’australopithecus afarensis vivia en boscos secs amb clarianes i formava grups tal i com feia el seu antecessor, l’australopitecus anamensis.

Australpithecus anamensis

ANATOMIA

Els Australopithecus anamensis tenien una gran similitud amb el seu antecessor, l’ardipithecus ramidus.

L’os ilíac, un os que es troba a la pelvis, va modificar la seva forma i va evolucionar a una forma més baixa i ample. Això indica un canvi a l’hora de desplaçar-se i suposa una gran diferència entre els australopithecus i els seus antecessors, els antropoides.

L’Australopithecus anamensis posseïa uns molars amb l’esmalt molt gruixut. Hi havia una gran diferència entre el tamany del cos del mascle i el de la femella. Els ossos de les cames eren molt semblants als dels humans.

CANVIS FUNCIONALS I DEL COMPORTAMENT

Caminaven amb el tronc vertical i tenien marxa bípeda. Un punt important per distingir-los dels antropoides és que caminaven alçats i prescindien totalment de les seves extremitat superiors per desplaçar-se tot i que encara feien servir les mans per pujar als arbres i obtenir aliments.

Els mascles emparentats formaven comunitats en las que cadascun d’ells agrupava un harem de femelles.

Ardipithecus ramidus

ANATOMIA

La columna vertebral s’inseria molt més vertical que la inserció dels ximpanzés o els goril·les. Aquesta columna era més llarga que la dels seus antecessors i més recte per tal de poder dur a terme la marxa bípeda.  Aquest fet va provocar un eixamplament del maluc i un aplanament, col·locant-lo més recte .

Els braços i les cames eren molt semblants a les dels antropoides (el braços lleugerament més llargs que les cames). Els peus augmenten lleugerament el seu tamany, s’aplanen i es col·loquen una mica en diagonal per tal de tenir un major equilibri en la posició vertical.

L’Ardipithecus Ramidus mascle tenia les dents canines petites comparades amb els ximpanzés actuals.

Tenien una mandíbula molt ample i desplaçada cap endavant, semblant a la dels antropoides.

Tenien una capacitat cranial molt inferior a la dels seus decents i molt semblant a la del seu antecessor.

La cavitat supraocular era molt pronunciada, tenien un nas gran, no tenien front ni barbeta i tenien la boca lleugerament semblant a un musell.

CANVIS FUNCIONALS i DEL COMPORTAMENT

Els ardipithecus ranidus tenia un desplaçament que no era ni bípeda ni quàdruple. Probablement, es desplaçaven de manera bípeda durant una petita estona i tornaven a la marxa quàdruple.

Aquest grup va canviar el seu comportament ja que tenia la capacitat de pujar i baixar dels arbres el que demostrava un avantatge respecte els altres animals. A més, el fet de poder desplaçar-se va fomentar les seves relacions amb la resta del grup.