Ardipithecus ramidus

ANATOMIA

La columna vertebral s’inseria molt més vertical que la inserció dels ximpanzés o els goril·les. Aquesta columna era més llarga que la dels seus antecessors i més recte per tal de poder dur a terme la marxa bípeda.  Aquest fet va provocar un eixamplament del maluc i un aplanament, col·locant-lo més recte .

Els braços i les cames eren molt semblants a les dels antropoides (el braços lleugerament més llargs que les cames). Els peus augmenten lleugerament el seu tamany, s’aplanen i es col·loquen una mica en diagonal per tal de tenir un major equilibri en la posició vertical.

L’Ardipithecus Ramidus mascle tenia les dents canines petites comparades amb els ximpanzés actuals.

Tenien una mandíbula molt ample i desplaçada cap endavant, semblant a la dels antropoides.

Tenien una capacitat cranial molt inferior a la dels seus decents i molt semblant a la del seu antecessor.

La cavitat supraocular era molt pronunciada, tenien un nas gran, no tenien front ni barbeta i tenien la boca lleugerament semblant a un musell.

CANVIS FUNCIONALS i DEL COMPORTAMENT

Els ardipithecus ranidus tenia un desplaçament que no era ni bípeda ni quàdruple. Probablement, es desplaçaven de manera bípeda durant una petita estona i tornaven a la marxa quàdruple.

Aquest grup va canviar el seu comportament ja que tenia la capacitat de pujar i baixar dels arbres el que demostrava un avantatge respecte els altres animals. A més, el fet de poder desplaçar-se va fomentar les seves relacions amb la resta del grup.